Sabem que dins del Primavera Sound hi ha molts festivals. La quantitat d’artistes que hi ha en el cartell permeten configurar un de propi per tal de veure el màxim de propostes. Com bé diu Serrat a Cada loco con su tema, contra gustos no hi ha ni ha d’haver disputes. Cadascú té el paladar que té, cadascú entén la música i l’art com l’entén. Als que vàrem vibrar amb Shellac o OFF! que no ens expliquin de què van Saint Etiene, Chromatics o Grimes, i viceversa, o als que no es volien perdre Dirty Three per res del món no perdran el temps escoltant les bonances de les gairebé tres hores de concert de The Cure o quina és la fórmula per pillar a The Rapture. Tot i que pot haver opinions per tot. A un festival es va a gaudir de les bandes que més t’agraden, i un cop es va amb els deures fets, la llista que un pot acabar configurant serà pràcticament inassumible. Perquè, també estan els que donen voltes per tot arreu per veure què troben o els que només es mouen per impulsos propis de la necessitat d’estar a la última. D’aquesta manera, hi ha qui escollirà l’artesania abans que la factoria, l’instint abans que la urbanitat, les guitarres abans que els sintetitzadors, l’electricitat abans que l’electrònica, la frivolitat abans que la de l’autenticitat… per tant, cadascú que baixi i pugi les escales com vulgui, que del que es tracta és de gaudir de la música, i cadascú, ho entendrà a la seva manera. I aquest any, hi havia un catàleg més que ampli: des d’electrònica a metall extrem, de pop rococó a hardcore, de grupets de moda a clàssics intemporals, de novetats lluents a grups acabats o per acabar… El Primavera Sound 2012 es mostrava més eclèctic que mai, i una edició més, ha estat un èxit de públic, i un veritable triomf per la música internacional.
Perquè quedi clar: Els nostres colors són els de Shellac, els dels Afghan Whigs, els de Dirty Three, els de Mudhoney, els de Refused, els de Death Cab for Cutie, els de Jeff Mangum, els de The War on Drugs, els d’Sleepy Sun, els de Sharon Van Etten, i també, els de Wilco, els de Thee Oh Sees, els de Thrash Talk, els de Marianne Faithfull, els d’OFF!, els d’Atlas Sound, i perquè negar-ho, inclús els de Napalm Death o Godflesh. A partir d’aquí, tu diràs si t’interessa o no llegir què i com han vist els nostres quatre ulls aquest Primavera Sound 2012.
Aquí us oferim els relats del nostre particular Primavera Sound.
-En el primer trobareu les cròniques dels concerts celebrats dimecres 30 de juny a l’Arc del Triomf i dijous 31 al Parc del Fòrum.
-Posteriorment, comentem la segona jornada al Parc del Fòrum.
-Per últim, i la tercera i última jornada al Fòrum.
És un bon moment per pair el que han donat de sí els concerts d’aquests dies. El Primavera Sound 2012 ja és història, i de la que cal explicar.
