Cinc-cents bars i una llibreria (Edicions 62, 2010). Sota aquest títol tan suggerent com divertit, que podria definir la realitat dels carrers de la nostra ciutat, i de la gran majoria, Roser Caminals crea una novel·la de personatges, on les relacions interpersonals i els diàlegs resulten la part fonamental de la trama. Una estudiant de periodisme de Barcelona, l’ Anna, farta de l’ambient benestant i burgès que l’ha educat, comença una relació amb els fills d’una humil família amiga d’ una ciutat de Castella-la Manxa. Caminals descriu, a través de l’Anna, la Barcelona i la Madrid dels setanta, a través de la que traça les diferències entre la burgesia catalana, a través del l’Anna, amb una família més humil castellana, centrada sobretot en la figura de Mati i Álvaro, i inclús, amb el món dels quinquis. La novel·la gira entorn de vides creuades, destins creuats, geografies creuades, sobre la confusió del destí, i certes circumstàncies que entorpeixen el camí que s’inicia a la vida adulta.
Caminals, escriptora que resideix als EUA, narra l’ acció amb una precisió destacable, i un català dòcil, aconseguint una prosa agradable i dúctil. D’ altra banda, el castellà que apareix a la novel·la, és gairebé dialectal, d’una certa zona, la del centre d’ Espanya. La novel·la flueix amb facilitat, i tot i que les trames es barregen de forma continua, en tot moment la importància dels personatges està per sobre de tot, les vivències, incògnites i interrogants es van accentuant, i sobretot, el que és més important, és el que diuen. Els personatges es defineixen pel que fan i pel que xerren. Caminals no és una escriptora que dóna masses explicacions. Els seus personatges, gent perduda que necessita retrobar-se, són la veu d’una novel·la, que un cop hi entres, no en surts fins arribar al final.