THROW IT TO THE UNIVERSE. T.S.O.O.L
El darrer, i sembla ser que últim disc de T.S.O.O.L, deixa un regust amarg. Han confirmat que es separen, potser per manca d’idees o d’inspiració, com suggereix la qualitat del treball que ens ocupa. Amb la trajectòria que defensen, esperàvem més, després de quatre anys de silenci. No oblidem que estem parlant d’uns suecs que durant els seus primers sis anys d’existència varen crear tres lp’s excel·lents; i si no ho recordem, a fer els deures i a repassar-los. La baixada de nivell que va suposar Origin N. 1, un treball més conservador, amb bons moments, però irregular i amb menys cançons rodones, no va ser fruit de la casualitat. Les sensacions es varen repetir amb Communion, i aquestes han tornat, quatre anys més tard amb Throw it to the Universe. Més continguts i pausats que mai, cada cop se’n van més cap a les sonoritats de The Beta Band i els primers Brian Jonestown Massacre, encara que per temes, el que realment sobrevola és l’ombra dels Gomez de Liquid Skin. Sense ser un treball per oblidar, cap dels que han signat ells ho és, cal reconèixer que els autors de Welcome to the Infant Freebase o Behind the Music no estan en forma. Bons moments, com sempre, se’n trobem això sí, sobretot Where’s the Rock, tot i que You Are the Beginning, When We Fall, Faster Than The Speed of Light, Busy Land i If Nothing Lasts Forever, per exemple, no desentonen i serveixen per defensar un darrer disc amb el cap alt.
No recordarem a T.S.O.O.L per aquest treball, ni pels dos anteriors; però tampoc els hi cal, ja van fer tot el que havien de fer en el seu moment. Se’ls trobarà a faltar, i se’ls seguirà recordant per haver estat, durant alguns anys, una de les bandes sonores preferides de les nostres vides.
Sona a… retirada a temps.
El Millor… Where’s the Rock?
El Pitjor… és el seu treball més fluix.
