Cinema
LOS DIARIOS DEL RON. BRUCE ROBINSON
Director: Bruce Robinson, autor de Withnail and I, una mena de Jules i Jim plena de psicodèlia més que recomanable; repartiment: Johnny Depp, Giovanni Ribisi, Aaron Eckhard, Amber Heard i Richard Jenkins; guió: l’adaptació de Los Diarios del Ron, de Hunter S. Thompson. Els ingredients, més que saludables i apetitosos. El resultat final, no obstant, pèssim. El film no troba en cap moment el ritme lisèrgic de l’obra de l’autor de Los Ángeles del Infierno, tot i que no podem oblidar alguna que altra seqüència on sí ens ve al cap la … continuar llegint
REC 3. PACO PLAZA
Les bodes a l’estil ‘bodorrio’ són totes iguals. Només canvien els noms dels que es casen i els dels convidats. La resta és sempre el mateix: vídeo repassant vides dels protagonistes, amb la cançoneta de torn martellejant, els ‘ooos’ de la gent, àpat excessiu, algunes vegades més afortunat que d’altres, familiars emocionats, pares controlant, canalla cridant, adults perdent els papers, música insuportable, sessió de ball, regals, parafernàlia, i com no, llista de noces, que no pot faltar de res. Ara bé, sempre falta emoció, i això és el que hi … continuar llegint
TAKE SHELTER. JEFF NICHOLS
El binomi Jeff Nichols i Michael Shannon ens presenta una obra tan plena de matisos interessants com insubstancial. Narrativament correcte, Take Shelter narra la història de Curtis, un home turmentat per uns malsons que afecten en la seva vida de forma tan contundent com desagradable, i que tot plegat el fan preveure que aviat hi haurà una tempesta que arrassarà amb tot, motiu pel qual s’embarca de forma obsessiva en la construcció d’un refugi al jardí de casa seva. Família, feina, amics, tot es veu afectat pels problemes de … continuar llegint
INTOCABLE. O. NAKACHE i E. TOLEDANO
Tercera pel·lis més vista de tots els temps a França, èxit de públic a Alemanya, sent la pel·li francesa més vista mai al país germànic, èxit al nostre país, Intocable, el film d’ Eric Toledano i Olivier Nakache és una hàbil i efectiva història vital, tan previsible com simpàtica, basada en fets reals, on se’ns narra la història del paraplègic i milionari Philippe (François Cluzet) i del vitalista i arraconat Driss (Omar Sy). Intocable uneix a dos personatges ben diferenciats: Philippe és un exitós home de negocis que va acabar en una … continuar llegint
LOS IDUS DE MARZO. GEORGE CLOONEY
Des de L’affaire Dreyfus de Georges Méliès a Los Idus de Marzo, el cinema de caire polític s’ha dedicat a dubtar d’uns governants, que per uns motius o uns altres, s’han vist desbordats per la societat i els interessos creats. Avui en dia, un polític que tingui com a objectiu guanyar unes eleccions (i poca cosa més), ha de tenir una imatge impecable i creïble, no patinar a les xarxes socials, i convèncer als ciutadans que es creu el que li han dit que digui. Si el dia a dia és suficient per comprovar la talla humana, la credibilitat, la cultura, … continuar llegint
LA INVENCIÓN DE HUGO. MARTIN SCORSESE
La noticia sobre que el nou film del director de Taxi Driver, Toro Salvaje i Uno de los nuestros, era una pel.lícula infantil i en 3D em va desconcertar força, la veritat. Vista la visceral·litat que ha demostrat en pràcticament la totalitat de la seva filmografia (exceptuant moments molt puntuals com l’excel·lent La edad de la inocencia), i les seves dues últimes contundents propostes (Infiltrados i Shutter Island), no entenia molt bé que volia demostrar Martin Scorsese endinsant-se en un film familiar, infantil, i a priori, amb una història poc … continuar llegint
MI SEMANA CON MARILYN. SIMON CURTIS
L’any 1956, Marilyn Monroe viatjava fins Anglaterra per participar en el rodatge de la pel.lícula El principe y la corista, i posar-se a les ordres de Sir Laurence Olivier, amb el qual també compartia protagonisme. Olivier volia deixar de ser només un gran actor per convertir-se en una estrella, i que millor per aconseguir això que compartir crèdits amb l’estrella més explosiva del moment, la que aixecava més passions, Marilyn Monroe. D’ banda, aquest film es convertia en la gran prova de foc que buscava Monroe per ser alguna cosa més que una cara … continuar llegint
WAR HORSE. STEVEN SPIELBERG
Després de posar tots els últims avenços tecnològics que han aparegut darrerament en el món del cine al servei per portar a la gran pantalla les aventures del periodista aventure creat per Hergé, Tintín, Steven Spielberg torna a mostrar-nos la seva cara més clàssica en aquesta aventura sobre coratge, amor i supervivència que és War Horse (Caballo de batalla). Apadrinada per la factoria Walt Disney, amb tot el que comporta això, la nova pel.lícula del director de Tiburón mostra les dues cares que ha anat mostrant Spielberg en … continuar llegint
MONEYBALL. BENNTETT MILLER
El punt de partida de Moneyball és tan simple com interessant: l’esport professional és un joc injust, perquè els pressupostos dels equips per encarar la temporada marquen els objectius finals. Quins són els millors equips? Ho són els equips més rics, els quals, poden accedir als millors entrenadors, als millor jugadors, a les millors instal·lacions, i d’aquesta forma, són sempre els favorits per guanyar més partits i més títols, i per tant, adquirir més ingressos per publicitat. Les premisses de l’esport professional són fidels a les dels mercats, és a dir, vénen determinades per l’economia, entesa com l’entenem avui en dia: … continuar llegint
J. EDGAR. CLINT EASTWOOD
Després de firmar els que probablement són els seus dos films menys inspirats: Invictus i Más allà de la vida, Clint Eastwood torna a colpejar amb força amb aquest biopic sobre J. Edgar Hoover, el fundador del F.B.I., i un dels personatges més foscos, complexes i implacables de la història moderna dels Estats Units. El director de Sin Perdón sempre ha donat el millor de sí quan s’ha endinsat en la cara més fosca de la societat americana: Mystic River, Gran Torino o El intercambio en són bona mostra, i amb J. Edgar torna en certa manera a treure a la llum les misèries i ombres del seu país a través d’un controvertit … continuar llegint
BUNKARU. GUY MOSHE
El director i guionista Guy Moshe ha de tenir una gran concepte de sí mateix i sobretot de les seves capacitats cinematogràfiques per atrevir-se a presentar una obra com aquesta, que sense voler-se quedar curta en les seves pretensions, vol ni més ni menys que redefinir el cinema d’acció post-modern; un exercici lloable sempre que un sigui conscient de les seves limitacions, cosa que no fa el director. El resultat és un autèntic despropòsit on no funciona absolutament res de res, i on la forma enterra totalment un fons inexistent. Guy Moshe intenta portar més enllà Sin City de Robert Rodríguez i Kill Bill de … continuar llegint
MILLENNIUM. DAVID FINCHER
El dia que es va anunciar que David Fincher seria l’encarregat de dirigir la versió americana de l’adaptació cinematogràfica del best-seller d’Steig Larsson, Millennium: Los hombres que no amaban a las mujeres, no va sorprendre pràcticament a ningú. El parentesc entre l’adaptació que va fer Niels Arden Oplev al 2009, i en el llibre del propi Larsson, amb part de l’obra del director d’El Club de la lucha, era força evident en les ganes de mostrar las parts més fosques i decadents de la societat actual. Fincher va reinventar el thriller amb Seven i el va elevar a l’excel.lència amb Zodiac, totes dues amb un assassí en serie com a gran … continuar llegint
THE YELLOW SEA. NA HONG-JIN
Els sud-coreans han ofert durant els darrers anys alguns dels títols més recomanables. Directors com Park Chan-wook, Bong Joon-ho, Kim Jee-woon, Kim Ki-duk, Ryu Seung-wan, Lee Chang-dong són alguns dels que recordarem gràcies, respectivament, a obres com Old Boy, Memories of Murder, I Saw the Devil, Samaritan Girl, City of Violence i Poesia. I què podem dir d’actors com Choi Min-sik (home de teatre que va passar a la fama amb Our Twisted Hero de Park Chan-wook, qui després el va dirigir a Old Boy, sense oblidar el seu paper a a I Saw the Devil), Yu Ji-Tae (Old Boy), Yeong-ae Lee (Sympathy for Lady Vengeance)… continuar llegint
JUAN DE LOS MUERTOS. ALEJANDRO BRUGUÉS
El director Alejandro Brugués, autor d’Efectos personales, en el que és el primer film independent autoritzat pel govern cubà, construeix un film amb tots els ets i uts del gènere zombie, en una incursió lúdica, catxonda i amb un ritme narratiu àgil. Juan de los muertos és una pel·lícula que va directe al gra, que no enganya, basant-se en un personatge i una trama iniciada per aquest, on l’acompanyen uns secundaris tan previsibles com lògics. Després de confirmar-se que els zombies s’estaven apoderant de la illa, amb situacions prou divertides, Juan … continuar llegint
ROUTE IRISH. KEN LOACH
Se sap que la guerra és un dels grans negocis, i se sap que des del 2003 fins el 2009 va existir l’anomenada Ordre 17, que permetia contractar mercenaris per tal de que aquest negoci (a la guerra d’Irak, concretament) fos més rentable. Es calcula que van arribar a haver 160 mil contractistes, és a dir 160 mercenaris contractats que actuaven com soldats privats, guerrers corporatius o assessors de seguretat. L’aparició d’aquestes empreses de seguretat dibuixen un escenari més penós del que ja és de per sí sol el de la guerra: David Lesar, de l’empresa Halliburton, una de les que oferien mercenaris … continuar llegint
DRIVE. NIC WINDING REFN
Un conductor excepcional de poques paraules i de caràcter reservat interpretat per Ryan Gosling treballa de forma legal en un taller mecànic a temps parcial, i alhora actua com a especialista per pel·lícules, intervenint en escenes perilloses, sempre al volant d’un cotxe. El sobresou arriba de forma il·legal: la seva perícia com a conductor es posa al servei de lladres i màfies, però ell deixa molt clar que només condueix. Una gairebé història d’amor embruta la seva vida i la seva horrible caçadora, però el seu tarannà, pausat, fred i calculador (proper al Jef Costelo de El silencio de un hombre) … continuar llegint
EL TOPO. TOMAS ALFREDSON
El director suec Tomas Alfredson va aconseguir trencar amb tots els tòpics en els que s’havia enquistat el cinema de vampirs amb l’excel.lent Dejame entrar; amb El Topo aconsegueix fer el mateix amb els films d’espies, a partir de l’adaptació de la novel.la més aclamada de John Le Carré, Tinker, Tailor, Soldier, Spy, protagonitzada per l’agent secret George Smiley, l’antítesi total del James Bond d’Ian Fleming. El film arranca amb un missió fallida per part del servei secret britànic a Budapest, com a conseqüència de la qual els seus dos màxims responsables, Control (John Hurt) i …continuar llegint
THE ARTIST. MICHEL HAZANAVICIUS
A aquestes alçades poques accions poden ser més arriscades, cinematogràficament parlant, que realitzar un film mut. Michel Hazanavicius i el productor que ha tirat endavant el projecte s’han atrevit a fer-ho, a través d’una història d’amor duplicada: una dedicada al setè art i l’altra centrada en la parella protagonista, George Valentin i Peppy Waters, interpretats per vells coneguts de Hanzanavicius, Jean Dujardin i Bérénice Bejo (dona del director). Filmada en plena bogeria Avatar i la nova morfina …continuar llegint
PERROS DE PAJA. ROD LURIE
Fa quaranta anys Sam Peckinpah va estrenar envoltat de polèmica una de les seves grans obres mestres, Perros de Paja, adaptació de la novel·la de Gordon Willis. L’autor de Grupo Salvaje va fer un cru retrat dels límits de l’ésser humana en una situació extrema per defensar la seva vida i la dels que estima. El film va ser qualificat extremadament violent, i fins i tot de masclista per alguns dels seus diàlegs. En definitiva, Peckinpah va facturar un film carregat de mala baba que posava en evidència algunes de les misèries …continuar llegint
ATTACK THE BLOCK. JOE CORNISH
Joe Cornish, un dels guionistes que va col·laborar amb Spielberg per donar forma al film de Tintín, és l’encarregat de dirigir aquest guió seu basat en l’aventura d’uns nanos de les rodalies de Londres, els quals es veuen abocats a salvar la seva ciutat d’una invasió alienígena. L’acció s’inicia amb el grup de nois protagonistes atracant a una veïna; en plena feina, quelcom fa explotar un cotxe. Un E.T de torn és el que descobreixen, però els nanos, ho tenen clar: el rebenten. Aquest fet provoca que els col·legues de l’alien busquin venjança, iniciant una invasió a la que els xavals hauran de fer front …continuar llegint
JANE EYRE. CARY FUKUNAGA
La novel·la de Charlotte Brönte, Jane Eyre, va ser un dels grans èxits literaris a nivell comercial a l’Alemanya de mitjans del segle XIX, concretament, el 1847. El mateix any en el que Engels va presentar els Principis del Comunisme al II Congrès Comunista, i que un anys més tard varen donar lloc al Manifest Comunista escrit juntament amb Marx, Smith, Elder & Company va publicar l’obra de Brontë, que va ser el seu celebrat debut literari. Charlotte Brontë, germana d’Emily, autora d’Agnes Grey i d’Emily, l’autora de …continuar llegint
![[Rec 3] - Paco Plaza](http://www.bcncultura.cat/wp-content/uploads/2012/04/rec3genesis-90x130.jpg)
