EL DEMONIO BAJO LA PIEL. MICHAEL WINTERBOTTOM
La magnífica i violenta novel·la de Jim Thompson, a mans del director de Wonderland, manté l’atmosfera densa i tensa del relat original, però tot i un excepcional Casey Affleck i uns notables Koteas, Pullman, Alba i Hudson, és irregular en ritme i intensitat. No obstant, sobretot quan l’acció es dispara, algun que altre moment interessant si que ens reserva. I és aquí on radica la gran diferència que hi ha entre un autor imprescindible com Winterbottom, i Burt Kennedy, director de la fluixa adaptació de 1976.
Al Nivell de
El salario de la violencia.
MONSTERS. GARETH EDWARDS
Una nau sonda de la Nasa, s’estavella a Amèrica Central, quan tornava cap el nostre planeta amb diferents mostres alienígenes. Pocs mesos després, hi comencen a aparèixer noves formes de vida. Els exèrcits dels Estats Units i Mèxic intentaran que totes aquestes criatures no es propaguin més enllà d’aquesta zona i exterminar-les. Enmig d’aquesta realitat, un periodista anglès ha d’acompanyar a la filla del seu cap, més enllà de la zona infectada, fins la frontera amb Estats Units. No és un film de ciència ficció a l’us; és una obra intimista, delicada i romàntica, amb aires de road-movie i de mirada indie, en la que els sentiments que van descobrint la parella protagonista són el que realment importa.
Al Nivell deAntes del Amanecer.
DE DIOSES Y HOMBRES. XAVIER BEAUVOIS
Xavier Beauvois, l’autor de No olvides que vas a morir (1995) ens narra pacientment els fets que van ocórrer al monestir d’Algèria i als monjos cristians que hi residien. Un aldarull destorba la població de Thibirine i cadascun dels monjos es planteja el dilema moral de si vol marxar per por o de si els vol quedar i ajudar a la comunitat, com fa anys que fa el monestir. Beauvois humanitza els monjos (interpretació excel·lent) que amb un missatge de pau intenten pal·liar les diferències que es respiren al poble entre el cristianisme i l’islam tenint en compte que, per sobre de la religió, els homes són tots iguals.
Al Nivell de
… Xavier Beauvois
ANIMAL KINGDOM. DAVID MICHÔD
La família Cody viu a Melbourne, una ciutat ‘mogudeta’, sobretot a la dècada dels 80. J. sembla que no té gaires llums, i només se li encén una quan sa mare mor de sobredosi. L’àvia Smurf el recull, i se l’emporta a la casa familiar. Allà, J. es retroba amb els seus cosins, i amb una sèrie de circumstàncies que li recorda que forma part d’un grup de delinqüents. Narrada amb elegància i seriositat, l’òpera prima de Michôd beu del primer Scorsese, i recorda a James Gray en forma i fons. El món del crim, vist amb lirisme, però sense deixar de ser sec i directe. Enquadres opressius, silencis mesurats, la tensió i el ritme no baixa en cap moment, resultant un thriller notable. Cinema cuidat, artesanal i respectuós amb el setè art.
Al Nivell de
Cuestión de sangre i Memorias de Queens.
EL DISCURSO DEL REY. TOM HOOPER
Colin Firth és el Duc de York, qui es converteix en Jordi VI després de la mort del seu pare, Jordi V, i de la renúncia del seu germà, Eduard VIII (Guy Pearce), després de que aquest decidís casar-se amb una dona divorciada i simpatitzant del règim nazi, la sra. Simpson, detall, aquest últim, que passa per alt. Jordi VI ha de superar inseguretat i traumes infantils, afrontar-los, i deixar enrere la quequesa amb l’ajut del sr. Logue (Geoffrey Rush). La inutilitat protocol·lària, l’estupidesa i fredor de les monarquies, el sectarisme i ceguera de l’església, filmats amb gran angular (potser se n’abusa) i amb una pausa i elegància donen forma a un film tan acadèmic com convencional, però de notable valor cinematogràfic.
Al Nivell de
Shine.
TWELVE. JOEL SCHUMACHER
El director de La increíble mujer menguante, Un Día de Furia i El cliente ha intentat rememorar els dies de Jóvenes Ocultos, adaptant la novel·la homònima de Nick McDonell, qui la va escriure quan tenia 17 anys. Explica la història d’un jove superat per diverses adversitats, com la recent mort de sa mare. Amb tots els tòpics i tics possibles dels adolescents, s’endinsa en la decadència d’Upper East Side i es fa camell de joves rics i insuportables. Twelve són els badalls que produeix el film… com a mínim.
Al Nivell de
… telefilm de canal privat.
CAMINO A LA LIBERTAD. PETER WEIR
Cineasta abonat a la clàssica història amb missatge, Peter Weir ha combinat obres notables (Picnic en Hanging Rock, La costa de los mosquitos, El show de Truman) amb d’altres força més lleugeretes (Matrimonio de conveniencia, Master and Commander). Camino a la libertad pertany a aquestes últimes. Malgrat una realització impecable, la història es desfà conforme avança, recolzada en uns personatges arquetípics i terriblement previsibles. Això sí, els actors aguanten el tipus i en alguna seqüència surt a relluir la feina d’un director que no pren el pèl.
Al Nivell de… un dels Weir més fluixos.
LOS PRÓXIMOS TRES DÍAS. PAUL HAGGIS
John
és un professor d’universitat que un bon dia veu com se li acaba la seva idíl·lica vida quan la seva dona Lara es detinguda i condemnada per assassinat. Perduda tota esperança, l’única solució que li quedarà a John per tornar a tenir unida la seva família serà la de ajudar a escapar a la seva dona de la presó, arriscant tot el que li queda. A mig camí entre el thriller i el melodrama, el nou film de Paul Haggis està narrat a base d’un tòpic darrera l’altre, convertint-se en un film altament previsible i en molts moments, força avorrit.
Al Nivell d’
… un telefim.
LA POSESIÓN DE EMMA EVANS. MANUEL CARBALLO
Rodada a la Ciutat Comtal, protagonitzada per Sophie Vavasseur, una de les protagonistes d’un film anomenat Resident Evil: El Apocalipsis, el director barceloní ret homenatge al cinema d’exorcismes amb un telefilm auster. Una adolescent, desgraciadament amb els tics i mentalitat de la majoria, es va transformant en una persona del tot insuportable per tothom, incloent a l’espectador. L’explicació és senzilla.
Al Nivell de
Possessed .
FILM SOCIALISME. JEAN-LUC GODARD
Creuer pel mar. Humanitat a la deriva. La història parla però nosaltres no l’escoltem. L’home repetit i conformista. Odessa, Grècia, Egipte, Nàpols, Palestina, Barcelona, Eisenstein, Iniesta, Godard. Els diners són un bé públic, com l’aigua. Els diners són un invent per no mirar als ulls dels homes. Vigila amb el que desitges que ho pots aconseguir. Quan la llei no és justa, la justícia passa per davant. No al poder, no a l’Estat, sí a la societat. Som un i som l’altre. Som l’altre i som l’un. Quo Vadis, Europa? NO COMMENT.
Al Nivell de
La Chinoise i Notre Musique.

Comments are closed.