BALADA TRISTE DE TROMPETA. ALEX DE LA IGLESIA
El premi al millor director que va rebre a l’últim festival de Venècia, atorgat de forma personalista per Quentin Tarantino, ja ens dóna una pista de per on van el trets. Després del forat negre que va suposar Los Crímenes de Oxford, Alex de la Iglesia recupera els seus tretes més característics i els seus actors de sempre (tots magnífics, especialment Antonio de la Torre en la seva primera col•laboració amb el director) per mostrar-nos el seu costat més fosc en una història sobre un circ ambulant i dos pallassos psicòtics durant el franquisme. Un punt accelerada, descaradament violenta, recorda molt a les primeres obres del director basc.
Al Nivell de
El dia de la bestia + Muertos de risa.
WHEN YOU’RE STRANGE. TOM DICILLO
Alguns critiquen la passió i fins i tot el punt fanàtic del director de Johnny Suede alhora d’ explicar la història del grup format per Jim Morrison, Ray Manzareck, John Densmore i Robby Krieger. Qui es prengui la música com una expressió plena d’emocions, qui entengui el rock com una manera d’entendre la vida i com una acció artística real i per tant imperfecte, gaudirà i molt amb When You’re Strange. El documental ens situa de ple a mitjans dels seixanta, deixa ben clar que The Doors no era només Jim Morrison, i l’ explicació dels fets i circumstàncies, resulta tan actual com captivadora.
Al Nivell de
… la banda.
FRANKLYN. GERALD McMORROW
L’acció d’aquest film passa en dos mons diferents: un situat en un futur fosc on la religió s’ha apoderat de tots els ciutadans, i on un misteriós emmascarat ha d’executar un assassinat; l’altre, el Londres d’avui en dia, una ciutat grisa on dos personatges, una artista amb tendències suïcides i un jove que no ha superat la mort del seu pare, intenten trobar sentit a les seves vides. Al final aquests tres personatges acabaran per coincidir en un instant. El resultat del film deixa al descobert que el director no sap molt bé on vol arribar amb aquesta història d’ànimes perdudes, que a mesura que avança, poc interès desperta.
Al Nivell de
… estalvia’t els diners de l’entrada.
BIUTIFUL. A. G. IÑÁRRITU
Malaltia, mort i redempció. Aquestes són les principals constants que el director mexicà ens ha mostrat en tots els seu films; Biutiful no n’ és cap excepció. Per primer cop, el director mexicà ens presenta una història lineal, sense salts narratius en l’espai-temps, centrant-se en la trama i sub-trames d’ un protagonista, Uxbal (Javier Bardem), una mena d’ àngel caigut en l’ infern del món actual. La sensació final és la d’ haver vist un film imperfecte, massa redundant, però que hi compta un Javier Bardem que, com el seu personatge, pot amb tot.
Al Nivell de
Amores Perros.
UNCLE BOONMEE… A. WEERASETHAKUL
El tailandés Apichatpong Weerasethakul narra els darrers dies d’ Uncle Boonmee, qui abans de morir repassa la vida, en un exercici sobre la reencarnació, la incertesa de la vida i la mort, i la falta de comprenssió que ens impedeix entendre la totalitat del que ens toca veure i viure. Com si el mateix Boonmee tanqués els ulls i visualitzés la seva existència, l’autor de Tropical Melody la remunta a través de l’ ànima i sentiments del protagonista. Relat amb apunts reals i aromes fantàstics, influenciat pel budisme i la cultura i referents televisius i cinematogràfics tailandesos, reflexiona sobre els enigmes de vides passades i ocultes.
Al Nivell de… Apichatpong Weerasethakul.
CHLOE. ATOM EGOYAN
Catherine
(Julianne Moore) i David (Liam Neeson) són un matrimoni de classe alta. Ella sospita que ell l’enganya, per això després d’una trobada casual amb una prostituta, Chloe (Amanda Seyfred), decideix contractar-la perquè sedueixi el seu marit per tal de posar-lo a prova, començant un perillós joc entre els tres. Egoyan firma la seva pitjor obra, una TV movie indigna d’un director de la seva talla. Ivan i Jason Reitman són els productors d’aquest remake del film francès Nathalie X, i els responsables de que Egoyan tingui la seva primera gran taca en la seva filmografia.
Al Nivell de
Atracción Fatal.
LOS OTROS DOS. ADAM McKAY
Will Ferrell i Mark Wahlberg són dos polis-oficinistes que volen demostrar que són autèntics homes de la llei. El director de El reportero, Pasado de vueltas i Hermanos por pelotas se’n riu dels clixés de les buddy movies, en una trama que és un cúmul de situacions hilarants de les que només sembla adonar-se el personatge de Wahlberg. Imprevisible, hiperbòlica, aquesta paròdia social també és capaç de posar-se seriosa quan parla del món real, com succeeix amb l’ aplaudit home de negocis (gran Steve Coogan) centrat en engrandir el seu patrimoni sigui com sigui.
Al Nivell de
Hermanos por pelotas.
SALIDOS DE CUENTAS. TODD PHILLIPS
Peter
(Robert Downey Jr.) ha de viatjar a Los Àngeles; la seva dona està a donar a llum el primer fill de la parella. Abans somia que un ós tallarà el cordó umbilical. Hollywood (Zach Galifianakis) ha de fer el mateix viatge, però per intentar ser actor. A l’aeroport, es troben al xocar els seus cotxes, i intercanvien un sobre accidentalment, que demostra que Hollywood és fumador de maria. A l’avió es retroben, i Hollywood parla de bombes i terrorisme. L’FBI els posa a la llista negra. Comença el viatge en cotxe. Només apte per qui combregui amb aquest tipus de mentalitat i d’humor.
Al Nivell de
Supersalidos i Resacón en Las Vegas.
COPIA CERTIFICADA. ABBAS KIAROSTAMI
El director de Teheràn, en la vuitè film que dirigeix en solitari, consolida el seu cinema minimalista però ple de matissos, emocions i moments que suggereixen un cúmul d’idees i reflexions. Sense anar més lluny, Copia certificada ens planteja la durada de l’amor i el valor de l’art en el món actual, i sense caure en la típica història d’amor que es va desinflant fins el final; de fet, només la interpretació de Juliette Binoche ja és motiu suficient per defensar aquest subtil i captivador exercici cinematogràfic.
Al Nivell de
Te querré siempre.
THE TOWN. CIUDAD DE LADRONES. BEN AFFLECK
Amb només dos films, Ben Affleck ha demostrat que és millor director que actor. Tot i que aquesta història sobre una banda d’atracadors de bancs, no mostra tantes virtuts com el seu primer film (Adiós pequeña, adiós), sobretot per la seva presencia com actor amb un personatge força previsible, el film fa gala d’una gran contenció i fermesa narrativa que ja voldrien tenir alguns dels tòtems del cine blockbuster actual; entregant un film d’esperit clàssic i sense cap tipus d’estridència ni artificialitat. Un gran entreteniment amb l’esperit dels thrillers dels 70.
Al Nivell de
... El Clan de los Irlandeses.
DÉJAME ENTRAR. MATT REEVES
Tomas Alfredson adaptava al 2008 la novel·la de John Ajvide Lindqvist, Let the Right One In, amb l’ajuda del mateix escriptor. Matt Reeves (Monstruoso) adapta el film suec, demostrant admiració pel treball d’Alfredson. El film narra la història de dos nens, un vampir, a la recerca de l’amor. Conserva gran part de la contigència, compressió, lirisme i elegància del film original. Respira la mateixa atmosfera, tot i que que Reeves utilitza més acció i més efectes especials. Kodi Smit-McPhee segueix apuntant alt; i grans interpretacions de Jenkins i Koteas.
Al Nivell de
… gairebé, del film original.

Comments are closed.